diumenge, 7 d’agost de 2011

DE TORNADA...


7 agost i final.

A les quatre sonen els ditxosos despertadors, ens fa por arribar tard i hem de llevar-nos molt aviat, els cotxes de lloguer els hem de deixar a les 11.
Per fi hem descobert com hem de fer per anar tots junts, NO QUEDAR, i llavors apareixem tots a la mateixa estació de servei... (sic!).
El cotxe del benjami pota tendra ha tingut un ensurt, parant a una benzinera a repostar són espectadors d'un atracament, el Ferran i la Teresa ni se n'adonen, mentre miren les galetes les pistoles entren i surten de la botiga alegrement, el Sergi espera amatent que acabin la detenció per poder pagar, com molt bon català, el Marcos només mira de quin calibre duen ser les armes,... La resta d'italians que purulen per la betzines fan com si res... Com si fos el més normal del món... Ara, el Sergi entrava a pagar pensant quina haurien muntat els seu companys a dins per a què els carabinieris entressin d'aquella manera.
Ja som a Malpensa, les 10 i hores pel davant, què farem? Cap problema, les hores passen depressa, 2h per a que quadrien els números que fan els craks economistes, primer sumaven, després dividien, ara resten, ara multipliquen... I la comprovació no dona! Tornem-hi...; 1h d'UNO amb instruccions contradictories del Ferrna (no es poden dir paraulotes) i una altra hora de BUTIFARRA (amb panadera de l'alta Noguera al Segrià); altres passegen per l'aeroport buscant una ferrata....
Tenim un dubte: passaran la maleta del Paulí i la motxilla de la Teresa?




divendres, 5 d’agost de 2011

TOFANA DI MEZZO I TOFANA DI DENTRO

5 d'agost
INTEGRAL DE LES TOFANES
Després d'haver anat a la Tofana di Rozes tenim ganes de fer tota la integral, que a la Tofana di Mezzo s'arribi amb Funivia no ens espanta, segur que trobarem alguna via per a què ens faci més agradable el dia.
Estudiada la Cartina decidim tatxar els altres dos tres mils de les Tofanes en una mateixa etapa.
Esperem a que els dormilegues dels Funivies obrin a les 9 per agafar el primer, ens deixa a 3.191m després de canviar dues vegades; una bonica passejada ens porta dins a la TOFANA DI MEZZO (3.244m) des d'on veiem la impressionant paret que varem pujar fa un dies de Tofana di Rozes, fins allà ens acompanya el Ferran que es queda al refugi fent birres i pelat de fred.
Tornem fins un coll del damunt del Refugi Cima Tofana, ens pengem a la sirga amb tot l'equipació i comencem la ferrata Tofana di Dentro, força aerea, baixant primer al coll que hi ha entres les dues tofanes i pujant per un sender ferrat no tan aeri fins al segon cim TOFANA DI DENTRO (3.238m) ,anar i tornar ens porta 3h30' en total, una disfrutada!!!!

Secció tortugues ninja.
Avui només Montse i Dolors. Travessa Croda da Lago.




dijous, 4 d’agost de 2011

 Via Ferrata Brigada TRIDENTINA

4 d'agost

Via Ferrata Brigada Tridentina.
Avui el sector ferratil de l'expedició dolomítica del Centre es queda només amb 4 representants, als que s'uneixen la parella de Lleida i els valencians, sorprenentment, després de "l'espantá" del dia abans a la Marmolada i que quedessin més sols que la una. Doncs tots dos cotxes enfilem cap a la regió de l'Alto Badia, que encara no haviem estat. Amb l'ajut del GPS del Quim (aquest cop li fem cas) ens plantem en una hora aprox. A sota del Paso Gardena, en el pàrking habilitat. Un nombre important de cotxes aparcats ens haurien d'haver donat una idea del que ens trobarem més endavant. Aquest cop sortim tranquilament doncs es tracta d'una excursió de 4:30 h, amb un desnivell de 637 m dels quals 400 de ferrada que haurien de ser 2:30 h. Una sortida relativament curta. A la sortida, en Quim i en JR decideixen agafar una dresera per estalviar-se unes marrades del camí, però resulta que s'equivoquen i es salten la primera part de la ferrata. Nosaltres seguim en Pauli, que aquest cop agafa el bon camí i comencem sense els altres, després d'esperar una estona i creure que estàven pujant pel camí de baixada. Una vegada acabem aquest primer tram de ferrata hi ha un tram llarg de camí que ens porta a l'inici del segon tram i alli ens trobem als "perduts"! Fem molta broma sobre el fet de que s'han saltat el primer tram!! La ferrada és fàcil i bonica, i tal com indica la guia, molt freqüentada! A meitat de ferrada ens hem de parar quasi mitja hora per un embús humà! Allò no es movia de cap manera. Varem comptar que teniem 36 persones com a mínim al davant, i al darrera s'anava acumulant més gent! Semblaven els embussos per tornar a Barcelona després d'una festa important. Uns alemanys que estaven davant nostre decideixen abandonar per una via d'escape que hi havia. Nosaltres decidim esperar i continuar. Finalment la cua comença a moure's. Per fí, això d'estar esperant penjat en una pared no és gaire agradable. Una hora més tard del previst arribem a dalt, després de passar per un pont penjant. Un petit mos al bar que sempre trobem en cada sortida i cap avall per un camí amb un xic de pendent però fàcil. Abans d'arribar al coll aprofitem per visitar el museu de la Guerra, i, continuant amb aquesta obsessió d'acaparar peces pel seu museu particular (ja té 5 peces i ha iniciat contactes amb altres museus particulars (Ferran) en Joan Ramon "roba" momentaniament un termòmetre immens... Cosa que obliga al vigilant a tancar portes ipsofacte. En Joan Ramon obsessionat per tornar al museu està tramant el robatori definitiu implicant a tots els membres de l'expedició. En 1 hora arribem als cotxes i cap a Cortina a comprar unes cervesetes i a l'apartament a dutxar- se.

4 d'agost
Volta a les Tre Cime di Lavaredo amb la solitud
desprès de l'excursió corrent del dia anterior, encara tenia més ganes de correr. Així que vaig fer una volta corrent a les Tre Cime. He seguit un camí sense pèrdua i molt bonic. He caigut i m'he fet algunes rascades a la cama. Les mans al principi del recorregut però he pogut seguir amb normalitat. També m'he creuat amb un grup en fila india i tots vestits igual de 100 militars italians molt educats. La veritat, m'he sentt molt observada. A prop del final, m'he trobat al Feliu, Marta i Teresa que m'han fet algunes fotos. Desprès he anat fins al cotxe i he tornat a buscar al grupet. Aprofitant he tornat a passar per la Forzella Orientale di Lavaredo.
La volta en si ha sigut d' 1h i 15' corrent i amb un desnivell d'uns 500 o 600 metres. Com que he seguit fent tomets, he fet un total de 1h 50' corrent i 10 minuts més caminant amb la T, la M i el F.
Ares


Secció tortugues ninja caminadores.
Amb la nova incorporació de l'Antoni i en Jaume, amb algunes variacions i combinacions de cotxes, disfrutem de la Vall de Travenanzes.
Hem fet dos equips. L'un, surt del Passo Falzarego tot pujant en funivia fins el rifugio Lagazuoi, així doncs tota l'excursió serà de baixada. L'altre surt de Sant'Uberto per fer-la de pujada, tot quedant en trobar-nos a meitat camí per intercanviar-nos les claus del cotxes.
I així xino-xano anem pujant per la vall els uns i baixant els altres. El recorregut és bellíssim i variat: la part baixa engorjada amb magnífiques cascades, dóna pas a un vall fluvial ornat d'un bell bosc que, a poc a poc, desapareix amb l'alçada donant pas a tarteres fruit dels cingles propers. La vall s'estreny i fa de tap a les glaceres ja desaparegudes que van modelar en amunt un vall en U.
Apareixen els restes de les morrenes en un pla i ampli vall tot cobert de códols, envoltat d'altius cims i amb les Toffanes omplint l'esguard. Més enllá, el camí s'enfila i allí trobem a l'equip que baixa, canviem les claus dels vehicles i tirem amunt.
Torna a canviar la fessonomia de la vall que ara apareix fortament carstificada, pedres i blocs per arrreu i allá dalt la forcella de Travenanzes cap a on ens adrecem, unes passes i ja hi som a la part més alta del recorregut, allá baix es veu el cotxe ben aparcadet al passo Falzarego.
I així, ben cansats i suadets, tirem avall que el "jalo" ens espera!.

dimecres, 3 d’agost de 2011

El dia de LA GRAN MARMOLADA



3 d'agost 2011
ASCENCIÓ A LA MARMOLADA DE PERNIA
Avui, el sector ferratero, li tocava fer la gran excursió de la sortida als Dolomites: la Marmolada, el cim més alt dels Dolomites d'Ampezzo (3.343 m). A les 7 del matí ja haviem de ser als cotxes doncs l'excursió es preveia llarga perquè hi ha una via ferrada pel mig i a més teniem una estona de cotxe. A les 7:10 h sortíem dos cotxes (9 persones) destí a la Marmolada. A Cortina recollim la parella de Lleida i la d'Alacant i enfilem el nostre objectiu: el lago di Fedaia, on haviem de deixar els cotxes. Dels 3 cotxes, un enfila la carretera bona i els altres dos fem un tomb de cal Déu i arribem quasi 1 hora més tard. Total, que en arribar nosaltres al parking hi ha una desbandada general corrents a agafar el "funicular" doncs "es feia tard", de forma que deixem mig penjats a la parella de Lleida (l'Eduard i la Mar) i a la d'Alacant (Jordi i Maria) i al pobre Joaquim, que un cop té preparada la motxil.la i tanca el cotxe se n'adona que tot Cristo ja està dalt del "funicular". L'Eduard, la Mar i els d'Alacant decideixen fer la via de pujada al cim considerada normal, glacera amunt, mentres nosaltres, desperdigats i cagant llets, enfilem el camí cap a la via ferrada que ens conduirà al cim. Quin estrésss! Aquest camí es bastant freqüentat doncs permet arribar al cim per un costat i baixar per la glacera, amb l'atractiu de fer un tros per una via ferrada a 3.000 m d'alçada tot pujant. En poc temps arribem al coll de la Forcanada de la Marmolada (2.910 m), que és on té lloc l'inici la ferrada cap el cim. Allí ens trobem uns quants, doncs cal posar-se l'equip de ferrades i ha un petit reagrupament momentani, però que tot just dura 5 minuts. Ens quedem en Carles, el Pere, la Marta i jo junts per pujar cap a dalt. La ferrada és més senzilla del que diuen les guies. Té passos amb escales, ganxos, grapes però també parts de camí. En teoria la durada de la pujada eren 4 hores, de les quals 2 eren de ferrada, però amb el ritme que portàven tots, en 3-3:30 h hem arribat tots a dalt. La part final d'accés al cim no és ferrada sinò un llom una mica costerut amb neu que es feia bé sense crampons. Arribem a dalt a les 12:30 h, i es tapa per boira! I el més sorprenent: a dalt, a més de 3.000 m., hi ha un bar!!! Evidentment, allà és on es troba tothom! Després d'unes quantes fotos, un mos, iniciem la baixada també desperdigats però seguint el mateix ordre de la pujada. La baixada cal fer-la amb crampons doncs hi ha neu i un pati impresssionant. Es baixa primer pel llom i després s'entra a l'olla on està la glacera i que és la via normal de pujada. En un plis estem altre cop al "funicular", aquest cop a temps d'agafar-lo. En total, 700 m de desnivell de pujada i de baixada, dels quals 400 de ferrada en pujar. En arribar altra cop al parking ens trobem els "escapats" i, ara sí, ens reagrupem tots, enmig de bromes i rialles sobre la "escapà" que hi ha hagut. La tornada la fem per la carretera bona i en pocs temps arribem a Cortina.
Una gran excursió, una mica enterbolida pel fet de no haver pogut gaudir de les impressionants vistes que de segur deuen haver des del cim per culpa de la boira.
Un punt i apart mereix el "funicular". Fa dos dies varem anar amb un que era un pot per a 2 persones rovellat i plé de forats al sostre que a Catalunya l'haurien precintat fa temps. Avui ens ha tocat un altre semblant però que no estava ni cobert. Però que cutres que són aquesta gent!
Avui mha semblat veure gent de lleida per aquesta muntanya...





Secció tortuguesninja caminadores. Avui hem tingut el plaer de compartir el dia amb l'Elena i en Sergi, a més dels ja clàssics Montse, Ferran i Dolors. hem fet un mix ferrata iniciació i ascens al Nuvolau, amb l'afegir del museu a l'aire lliure de les Cinque Torri. Hem complert els objectius de cada grup! L'Elena, en Sergi i en Marcos, pugen en funivia cap al refugi Scoiatolli, i d'allà cap el cim del Nuvolau, per iniciar la via ferrada, curta però maca. En Ferran, puja en funivia i ens espera al refugi Averau, intermig. La Montse i la Dolors, a peu, soles en la immensa natura, fins al refugi primer i al cim després. Tots desperdigats durant una estona, això no és el normal en el nostre equipillo, ens reunim per dinar al refugi Scoiatolli... Abraçades i petons, ens expliquem les aventures.. I anem tots junts a visitar el museu a l'aire lliure de les Cinque Torri, i també els escaladors... A la Montse li agafa mal rotllo, Les trinxeres reconstruïdes, barracons amb figures a tamany natural que ens fan pensar en la misèria de la guerra..
I ben avinguts iniciem el camí de baixada pel bosc... Bonic i tranquil, arribem al cotxe una mica molls ... Res, quatre gotes..


3 d'agost Ares
Pujada al PIZ Boé (gruppo Sella) amb el Feliu
desprès dedeixar la Teresa i la Marta amb el tendre Filippo, Feliu i Ares ens vam dirigir al Sass Pordoi apujar el Piz Boé sense funivia. Una excursió molt guapa i espectacular. L'Ares la fa corrents i el Feliu a un pas força lleuger. Estar a dalt de la Sella Ronda és un privilegi. Vam baixar fins a gairebé Canazei i vam tornar a pujar fins al Sass Pordoi. d'allà vam anar fins Arabba a prendre algo amb laTeresa, Marta i Filippo que va veñir amb Rollers. molt bé també. Ah si!! 1400m de desnivell amb total.


Ares

dimarts, 2 d’agost de 2011

L'HOME DE LES NEUS

2 agost 2011

Avui: turisme!!! Un TOMB DE CAL DEU... Per anar a Bolzano.. A veure l'Otzi, l'home de les neus, que segons en Feliu no té els 5.000 anys que diu el museu.. Interessant el super montatge que tenen: un museu de 4 pisos per una única mòmia...
Tomb i dinar de luxe.. Una tros de pizza a peu dret i una cocacola... Però que bé que es menja a Itàlia! O som a Àustria???? Aquesta regió on som es una barreja de tot i més...
Molta calor i molts kms.. A la tornada passem per tres ports que ens deixen al record unes imatges espectaculars!!
Hi hem anat en Carles, en Pere, Marta, Marcos, Montse, Sergi, Ferran.

Arrampicata amb el Filippo
Jo, l'Ares, vaig anar a escalar la Torre Margheritta del passo Falzarego amb dl guia Filippo B.. Ens hem trobat al matí amb el seu cotxe nou i hem caminat una horeta per arribar fins a peu de via. Desprès de seguir el camí neardental ple de pins baixos, olor el 'profumo', viure l'aventura i riure força, vam començar l'escalada. Molt maca, no molt difícil però molt ben parida... A més, estavem en una zona paradisíaca sense gens d e gent. Genial. A dalt el cm, el punt més romàntic de tots! Mmm... Bé!
Desprès vam baixar amb un rappel, vam creuar tot de prats molt bonics i vam parar a menjar alguna cosa... Com que se'ns va fer tard i no em venien a buscar, vam anar a casa seva i no em va parar de donar genial. Com un papa, genal! :-)

Grup Ferratilles.
En Joan Ramon, en Pauli, l'Eduard i la Marta de LLeida, Jordi i jo mateix, en Quim, vam fer la ferrata Strombel.
La ferrata, bastant sencilla, comença Fiames amb un passeig pel mig del bosc i zigzaguejant per una tartera arribem a la pared de la roca. Ens equipem i emprenem la pujada per una aresta i a mitat trobem una escala metàl.lica molt vertical. Sense cap problema la superem i continuem ascendint per la pared de roca fins un replà, que la majoria considerem el cim. Mentre dinem, en Joan Ramon i en Jordi, continuen pujant un altre pic que arriba més amunt. Reunits tots altre cop iniciem el descens per una tartera prou empinada. Una ferrata sencilla i molt completa i variada (Quim)

dilluns, 1 d’agost de 2011

EL GRAN CRISTALLO I LES SEUES FERRATES


1 d'agost 2011.
Avui si que hem estat tots puntuals. Tots junts fins al Passo Tre Croci, on ens separem.

Grup Tortugues ninja (Montse: Miquelangelo, Ferran (Rafaello), Dolors (Donatella), i Marcos, amb l'afegit de l'Elena volem anar al LLac Sorapiss, que no Morapio. En Ferran, cansat d'ahir, decideix esperar al refugi fent una birra i preparant la ruta de demà. Els altres marxem i 5h més tàrd, en tornar, el trobem... No hi havia bar, ni birra, ni italianes, en fi un avorriment... No ha fet a més tota le feina encomanada.. En fin, un sant..
Els altres 4, enfilem el camí al llac Sorapiss. El camí, bosc primer, ens atansa a poc a poc, guanyant desnivell, a la base del refugi i del llac Sorapiss... Arribada al llac, d'un blau turquesa espectacular i bany... De peus, només!!!! Una estoneta de relax, i baixada a recollir en Ferran. D'allà enfilem el camí cap al funivia per pujar al Cristallo, en funivia... Allà trobem en Carles que ja baixa de la ferrata... El dia és dolent i no acompanya per pujar al cim de dalt.. Dinar tranquil i baixada altre cop.. Ara plou ara no.. en fi, temps variable...

El grup Fer(rates) vam anar al Cristallo. Se'ns van apuntar la Marta i l'Eduard que viuen a Vilafranca i eren del CEL. També van venir la Maria i el Jordi d'Alacant.
Vam pujar al refugi Lorenzi amb un telecadira i després un ou que ens va deixar a 2900 m. Primera fita pujar al Cristallo del Mezzo (3154 m.) per la ferrata Martini Bianchi de dificultat 2 de 5 amb algun pas que calia estirar... Va començar a ploure però no va ser problema i vam continuar entre la boira i l'aigua... Voliem fer la ferrata (sender ferrat) de l'Ivona molt fàcil però llarg i especialment per alguns que van sortir tard ivan arribar de nit... En Paulí - mestre zen- va recuperar la seva fama guanyada al llarg dels anys i va fer una liada de les grosses... Encara que ningú va agafar el telecadira de baixada i malgrat tenir-ho pagar vam baixar caminant (com a bons catalans ens va saber molt greu). Mai he viatgat en supossitori.