diumenge, 31 de juliol del 2011

AIXÒ AVANÇA...

Diumenge 31 de juliol.
A les 8 del mati aproximadament, per que alguns s'han retrassat, hem agafat quatre vehicles per fer les activitats corresponents. Hem marxat conjuntament amb el grup de caminar.
Durant el trajecte un dels cotxes li quedava poc combustible i l' hem tingut de deixar a mitad de camí, concremtament a Misurina. Al final, hem sortit guanyant doncs calia pagar 22 € per cotxe per aparcar al refugi.

Grup ferrata, que no rata, fan la ferrata Innerkofler. Ells són: Jordi, Joan Ramon, Joaquim, Antoni, Jaume, Pere, Pauli, Sergi, Carles, Elena i Marta. El nom de la ferrata fa referencia a un escalador austriac que va dirigir un atac nocturn per conquerir el Monte Paterno vigilat pels italians i poc abans de conquerir-ho el van matar. Els italians en reconeixement de la seva gesta, li van dedicar aquesta via.
La via comença en una galeria, on a mesura que es va progressant s'enfosqueix i puja mes dreta. Fent la ferrata havia molta gent pero no ens importava esperar mirant algun culet (perdó pel comentari). Després una canal amb un passamà que ens duu a un collet i poc després coronem el Monte Paterno o paternkofel (2744 m.). Vistes de pel.lícula. Es increible que fins alli dalt construïssin trinxeres i féssin tunels. Els ulls se'n van a les Tri Cimes di Lavaredo... alguns es foten un bocatà de pernil i no recorden dels companys afamats que s'hauran d'esperar dues hores fins que els "capos" diuen de parar a dinar. Comencem a baixar. Seguim la ferrata que dóna un tomb circular fins al refugi de sortida. Cal dir que més que una ferrata és un camí equipat, equipat amb una sirga.
Finalment arribem a una tartera que baixem. Alguns treuen els seus instints animals-cabreta baixant rectes tartera avall.
Al refugi de Lavaredo es trobem el grup de les fer(rates) i les tortugues Ninges caminadores i tornem al aparcament del refugi.

Grup tortuguesninja. (Montse, Ferran, Marcos i Dolors). Iniciem el cami al refugi Auronzo. L'objectiu d'avui és donar el tomb complet a les tres cimes de Lavaredo, passant pel refugi Locatelli i després el refugi Lavaredo. El camí el disfrutem a tope, tranquil.lament, gaudint (en Ferran, no) de les pujades i baixades que ens toquen una mica la moral.. Però la muntanya ja se sap. En arribar al R.Locatelli, esmorzar i decisió de continuar el tomb més llarg, que voreja el cim que fan els nostres companys. Passem continuament per restes de construccions de la Primera Guerra Mundial, i recollim material pel museu d'en Joan Ramon. En Marcos ens marca el camí, recuperant el cos dels excessos d'ahir. En Ferran fa un amago de fer-se mal però no cola.. Opina de l'excursió: Bonica i llllllarga sortida, la meva opcio era mes curta , pero he estat embaucat per una de les representants femenines del trio senderista /funivista. Al final la meva arribada corrents ha sorpres a propis i estranys. Xim pum. Ferran

El tercer grup: Feliu, Ares, Teresa i Marta han estt els més matinadors.
TOFANA DI ROZES
Les tres tofane son les muntanyes que es veuen des de tota la vall de Cortina, emblemàtiques i representatives d'aquesta part dels Dolomites.
La Tofana de Rozes (3.200m) te diverses vies per pujar-hi, per la normal pel Refugi de Guissani, per la ferrata Giovanni Lipella o per nombroses vies d'escalada.
Filippo, el nostre guia de les Dolomites, ens proposa anar-hi per la normal, donat que hi ha molta neu i la ferrata està força difícil; sortim del Refugi Dibona, on ens trobem amb el Filippo, s'hi accedeix per la carretera que puja al coll de Falzarego i poc kms abans d'arribar-hi, trenquem a la dreta direcció al Ref Dibona.
Pugem per una pista molt ampla que va guanyant alçada rapidament, deixant en poca estona la vegetació i entrant en paratges dolomítics, rocossos i típics de les Dolomites, el coll entre les tofanes ens port fins al refugi passant abans per construccions militars molt ben conservades, deixant també a la nostra esquerra tot un seguit de grans blocs granítics que són evidència d'una torre caiguda que, segons el Feliu, fa menys de deu mil anys que va caure.
En sortir del refugi anem cap a l'esquerra enfilant primer una tartera i després anem guanyant alçada buscant el pas entre les enormes feixes de roca que contituiexen la forma de la muntanya. Veiem restes de fòsils corals que ens ajuden a comprendre la formació d'aquestes muntanyes.
Arribem a la cresta cimera on està coberta de neu nova i on aprofitem la corda que ens ofereix el Filippo, el cim és ample i amb una bona vista sobre la vall i Cortina.
La baixa requereix molta més atenció i fem la meitat del camí encordats.
RESUM
7 hores comptant les parades ( amb un bon plat de pasta al refugi....)
1.200m de desnivell
Ruta 403

I us preguntareu, a part de les sortides, com va la convivència. Va molt bé, de moment la gent ens parlem i disfrutem aquesta meravella de paisatge. Ara ja ens coneixem una mica més i van sortint aspectes de grup a millorar. Ho farem! En ,Pauli, fins ara reconegut carpanta, agafa a més el títol de mestre zen Cuixa Vella, gelós com està del Sergi, el poteta tendra del grup. En Sergi s'estrena molt honrosament en la vida del Centre i de les vies ferrades!!!
L'apartament del mig ens convida cada nit al limoncello i la tertúlia, fent bo allò de "donde caben 2..." avui eram 9 en un apartament de 4.. I farem un sopar de germanor fins i tot...

dissabte, 30 de juliol del 2011

SEGON DIA

30 juliol. A les 9h30 ja som al carrer, a punt de marxa altre cop. Avui ens estrenem anant al Paso Falzárego (2.117 m) per pujar al pic piccolo Lagazuòi (2.778m) i bellíssim mirador del refugi Lagauòi (2.752m).
Iniciant un funcionament superorganitzat hem fet 3 grups: camí curt i directe l'agafa en Ferran, que no s'està d'històries.. Si Déu va fer els telefèrics devia ser per alguna cosa... La Montse i la Dolors, i poca estona més tard en Marcos agafen el camí normal, de la dreta, que salva en 1h i escaig els 700m de desnivell, ben acompanyades de la vista de l'Antelao Tofana de Rozes, per al coll d'on marxa ,el camí de la vall de Travenances. La resta del grup, ben equipats, enfilen el camí de l'esquerra, una mica més aeri, però res de l'altre món, i passant per un pont tibetà arriben al Pic Lagazuòi. Abraçades i petons en retrobar-nos tots. La vista és espectacular, en Feliu opina que és la millor de Dolomites: ho veiem tot, la Marmolada, la Civetta, Les Cinque Torri, l'Antelao, etc.. Els oh en aparèixer al coll d'accés al Pic en divisar el plató de Les Tofanes han estat repetits per tots. S'eixamplava la vista meravellosament (Jaume).
Una petita caminada els deixa a la creu del cim on es recorda a tots els caiguts en aquestes muntanyes i per la guerra.
Dinem a plaços i arriba el plat fort del dia: El DESCENS. Baixarem per les galeries de Lagazuòi. I que són? Ni més ni menys que els passos que van excavar dins la muntanya, en només 3 mesos, els soldats italians durant la Primera Guerra Mundial. Foradada de dalt a baix, unes galeries vertiginoses ens ajuden a desfer el desnivell que hem guanyat al matí. Ajudats de la sirga i el frontal, vigilem no relliscar i ens fem creus del que devien patir aquella pobra gent.. Veieu "Montagne in fiamme" per més informació...
Alguna part del grup fa la faixa Martini que fou conquerida per aquest comandant italià entre cingles dominats pels austrohongaresos. Una raconada impressionant que ens va fer sentir a tots i totes l,absurd que són les guerres...

divendres, 29 de juliol del 2011

Gran hermano dolomites (GHD)



GRAN HERMANO DOLOMITES és el nom que hem triat per definir aquesta experiència que avui comencem al centre: sortida internacional oberta a tothom, s'hi apunta qui vol, només cal ser major d'edat. Som 19 participants, d'entre 19 i 64 anys, 7 dones i la resta homes, diferents nivells de muntanya i objectius diversos, no ens cal cap productora ni martingales, entre el grup s'ha escollit encarregats per cada cosa, vist lo vist tothom ho fa de la pitjor manera per no repetir, algu ens envia a Milà quan tocaria Venecia, un altre es fa passar a recollir el darrer per dormir mitja hora més... Ja veurem com seran els cotxes de lloguer i la casa...La casa es composa de 5 apartaments de 4 persones cadascuna, amb els grups que van a cada aparta triats segons ves a saber quin criteri...ara toca dir qui som per ordre d'aparició amb lleganyes: SERGI (el benjamí del grup i pota tendra), MARCOS (diuen que és de La Floresta o li agraden les flors, les redactorrs encara no ho tenen confirmat), JOAQUIM (conegut com el correcaminos de la Sènia, beep-beep!!!), JOAN RAMON (ex-boss, abarrotador i to soot), MONTSE (sufridora del to soot i infermera general), TERESA (professional de la muntanya, sap de tot menys de fer maletes), CARLES (melenas el terror de la nenas i de les muntanyes), JAUME (las mata callando, diuen, és a dir expert-silencios), DOLORS (culta i molt organitzada, en fi... Una joia), PERE (li van les emes: música, muntanya, marta, masatges, multes, mascarpone, machiatto, etc), MARTA P. (infermera suplents i li van les pes: Pere, pacient, pastificcio i mooooltes coses més), FERRAN (anti samarreta verda, intente posar al Pauli a puesto i no sabem si ho farà ballant), ELENA (patidora responsable, discreta i encantadora... Esperem no s'encanti massa), ANTONI (candidat a primer de cordada amb la seva solvencia contrastada, però vaja, s'ho haurà de guanyar...), PAULI (expert en viariants i melons, de bon rotllo!!! I cerca ragazza.. Aparteu les italianes...), JORDI (agrònos i conegut arreu per la seua orientació), MARTA V (vinguda de can fanga no en té ni idea del que li espera), FELIU (pro tres mil en amunt, ripetere italiano questo anno), ARES (la benjamina del grup, campiona di tutto, italiani trimola ce una bella ragazzineta).




29 JULIOL. Són les 7h del mati. Som a l'aeroport, ben esmorzats, amb els 60kg estrictes de pes grupal degudament facturat ja fa estona.
L'anada ha estat prou plàcida. TOTS hem arribat molt puntuals menys l'organitzador: en Pauli, que amb un glamour espectacular amb la seva maleta de rodetes, (qui l'ha vist!) ha aribat 10 minuts tard (es veu que no trobava el SIMAGO). El grup ja denominat GRAN HERMANO DOLOMITES,, que no GORMITIS, com li van dir a la Montse, ha decidit nominar-lo. Mentre en Carles, Joaquim, Pauli i Joan Ramon juguen a la butifarra, rebem una trucada de l'Izquierdo... Ja es a dins.. Esperant.. INAUDIT!!! Quina puntualitat!!! Aquest viatge promet!!!! Deixem el que fem i tots cap a dins, passem els controls i ja ben decidits encarem la cua per entrar a l'avió. I arriba el moment de la veritat: la motxilla d'en Pauli comença a "bafanculo". Els melons no passen el control. I en fi, ell i la Teresa necessiten l'ajut dels companys per alleugerir pes de les bosses respectives... En Joan Ramon no ha tingut cap problema i això que també portava dos bosses.. L'hostessa no sabia on mirar ja que aquella malla rotllo torero us podeu imaginar el que marca! Superat ja l'últim entrebanc i ja a dins donem una mica l'espectacle, fins que ens fan callar.

Arribem on time a Milà, i un cop hem recuperat els petates iniciem l'aventura per trobar els cotxes. Dos hores més tard i després de conèixer totes les terminals de l'aeroport sortim repartits en 4 magnífics cotxes cap al destí. RECORD EN LA HISTORIA DEL CENTRE!!!!! Tardem només 100metres en perdre'ns tots els cotxes, malgrat el dossier tan ben preparat... I el gust que dóna saltar-se el programa.. 200 km més tard ens reagrupem, i amb el ferm propòsit de nontornar-ho a repetir... HI TORNEM! Per resumir.. Arribem a lloc a hores diferents i per camins diferents... Instal.lació als magnífics Fawlty Towers apartments... I sopars variats.. Uns a casa, altres al bar...

dilluns, 25 de juliol del 2011

EXIT CAMINADA NOCTURNA DE SANT JAUME


La nit de Sant Jaume més de 400 caminadors es van reunir al peu de la capella del peu del romer per celebrar la 6na edició de la CAMINADA NOCTURNA DE SANT JAUME que va arribar fins a l'ermita de Butsenit.
Entre els assistents havia el regidor de Turisme Fèlix Larrosa que va comprovar satisfet la nombrosa participació malgrat que l'endemà era dia laboral.
L'acte estava organitzat per l'associació d'Amics del Camí de Sant Jaume i el Centre Excursionista de Lleida. A l'arribada a Butsenit els caminadors tenien aigua, galetes i fruita per recuperar-se de l'esforç realitzat de caminar 9 km.

LLUIS GARROFÉ ATACA ELS DARRERS TRES MILS DEL PIRINEU


En Lluís Garrofé de Tartareu amb els seus 80 anys es dedica a passar l'estiu coronant les muntanyes més altes del Pirineu. Només li falten 9 cims per completar la llista de 162 muntanyes que superen els 3000 metres. Aquesta imatge
està fet al cim de Troumouse als Pirineus francesos. Per ascendir a aquesta atalaia cal superar alguns passos d'escalada que va superar magníficament. Un repte pel jovent. Segurament el proper any acabarà de completar la llista dels tres mils.
La setmana passada va fer la difícil cresta de Cousterillou amb passos obligats de IV+. Entre les puntes que li queden hi ha la punta Lacq, la punta Mamy, el Pic Long, el Badet, el Ramong, el Dit del Perdut, Rabasa, Navarro i Ramunye >ANIMS LLUÍS!!!

dilluns, 18 de juliol del 2011

ALBERT COGUL COMPLETA ELS CARROS DE ROCK


Albert Cogul després de complementar els Carros de Foc amb una escalada d'alta dificultat afirma: "he estat 10 dies a Pirineu fent la Carros de Roc i vaig trobar aquet gegant de pedra descansant, ja se que cal molta imaginaciò pero d´aixo es tracta quan ets al paradis, i l´entorn et gratifica a cada cop d´ull. El gegant esta llitat, recolsat sobre el seu costat dret, mante la mirada al cel,atent al que pugi passar ,el seu braç esquerre estirat aixì com la seva cama esquerra doplegada, donen palesa del seu cansament, o del seu llarg son, potser un dia d´aquets, veura passar l´estel que busca i s´aixecarà"
Li hem demanat un muntatge per demostrar-nos la seva heroïcitat.
Enhorabona.

L'ALCALDE DE LLEIDA CORONA EL PETIT VIGNEMALE

Malgrat les inclemències meteorològiques l'alcalde de Lleida Àngel Ros - soci de l'entitat - corona el cim del Petit Vignemale (3032 m.) fent el seu tradicional tres mil amb els seus amics/amigues del Centre.
La pluja i el fred va impedir que alguns dels socis (experimentats!!!) fessin cim pensant que la colla del batlle no arribaria a fer cim. La imatge demostrà com van arribar al Petit Vignemale. Enhorabona.

dilluns, 11 de juliol del 2011

CANTAREM DALT D'UN CIM


L'Orfeó Lleidatà celebra enguany el 150 aniversari. I entre els actes organitzats havia la cantada simultània des de la Pica d'Estats i la Suda de Lleida. El Centre ha col·laborat en el guiatge amb els nostres companys centenaris.
Només ens resta desitjar-los molts més anys de música.

Video de la Suda (properament es penjarà el de la Pica d'Estats:

JUANJO GARRA CAMPIO D'ESPANYA DE CURSES DE MUNTANYA


Juanjo Garra ens ha sorprès de nou. S'acaba de proclamar Campió d’Espanya de curses muntanya (Mitja Marató) Skyrace. Categoria Veterans. Segur que l'entrenament a 8000 metres li ha anat de meravella.
Vilaller i el seu entorn va ser l’escenari de la II Valliberna SkyMarathon i Sky race (Mitja Marató) campionat d’Espanya de curses de muntanya, antesala als Sky Games del 2012 que es celebraran a l’Alta Ribagorça.
Una significativa tempesta matinal, va obligar a suspendre l’itinerari de la cursa de 42 km i com a recorregut alternatiu, es va fer el mateix de la mitja marató de 1300 m de desnivell positiu.
La plaça de Sant Climent de Vilaller, va ser l’escenari privilegiat de la sortida multitudinària d’homes i dones dispostos a trescar el cim del Comadelo, muntanya emblemàtica i omnipresent de la vall de Barraves. Un sender idíl•lic entre boixos (amb una pendent sense concessions), ens va porta a les parts altes de la muntanya, per després enfilar una baixada frenètica per un corriol molt tècnic fins a Castanesa, per encarar el camí que baixa de Seu de dalt fins a Vilaller.
El secret va estar en mantenir un ritme constant a la pujada al Comadelo i “apretar les dents” en la primera part de baixada molt tècnica, pq els participants que son atletes no estan avesats a aquest terreny.
I no cal dir que l’escalf dels ànims incondicionals dels voluntaris Vilallerencs que estaven en els punts d’avituallament al llarg del recorregut, van representar una espenta agradable cap a la meta.
Una sensació molt especial arribar a la plaça Sant Climent enmig d’una munió de gent formant un passadís a meta.
http://juanjogarra.wordpress.com/2011/07/04/campio-despanya-curses-muntanya-mitja-marato-skyrace-categoria-veterans/

divendres, 8 de juliol del 2011

Albert Cogul i ...., fan els CARROS DE ROC


El 7 anem a dormir a la Restanca, comencem CARROS DE ROC, molts coleges heu preguntat per afegir-hos algun dia, aqui teniu dia lloc i activitat prevista cada dia, si hos combe ja acudireu, millor portar companys de corda i material per la cordada, nosaltres per cumplir l´objectiu tenim que anar per feina. bones escalades companys. ens veiem a partir del 17 de Juliol,

1a etapa: Divendres 8 de Juliol : Drac de Tumeia,cara oest, Via del gran diedre 220m. V/V+
Itinerari: Restanca – Ventosa i Calvet 5,97 km 500 metres de desnivell temps total 7,30 h.
2ª via Isfahan, 250m. V+ 3,30 h.aprox. tambe al Drac, al costat del gran diedre, hi ha moltes mès opcions, Roca caliente III

2ª etapa: Dissabte 9/7 Roca: Crestes Barrades Punta de la Solitud (2925m) cara noroest, vía Esperó de Rongbuk 400m. V itinerari:Ventosa i Calvet – Estany Llong 9,62 Km. 683 m. Desnivell temps total 8,00 2ª via: Chimenea de Ponent pic de coma de l´espasa V*

3ª etapa:Diumenge 10/7 Roca: Cinquena agulla de Delluí, vía esperó Esmolat 275m. V
Itinerari: Estany Llong – Colomina, 10,17 Km. 789m. Desnivell temps total: 6,00 h.
2ª via: quarta agulla via Cuanto Cuesta V+ 270 m 3,00 h.
Es el primer dia que hi cap un altra via de sobres, hi ha mes obcions, tres tristes tigres etc.

4ª etapa:Dilluns 11/7 Roca: Pic de Peguera (2,984m.) cara noroest, via Raiers (una joia) 325m. V+
Itinerari: Colomina - J.M. Blanc 6,74 km. 359m. Desnivell Temps total:6,30h.
2º Via: Hi ha moltes obcions, Cigrons i xampinyons, Pato lucas etc., el problema es que es tindrien que fer abans de la de la raiers, falta la reseña de de Jesùs

5ª etapa:Dimarts 12/7 Roca: Pic de Sobre Monestero (2.836m.) cara nord vía Carros de Roc 225m. V/V+
Itinerari: J. M. Blanc - Ernest Mallafré 8,14 Km. 514m. Desnivell Temps total: 6,30 h.
2ª via : Punta Negra, vies: Rock n´roll 265m. 6A+ obl.o Cabrú 235m. V+ oblig. Estan al cami aprox, 20 minuts. Totalment factible, jo he fet la rock n´roll. Roca caliente III pag. 218

6ª etapa:Dimecres 13/7 Roca: Encantat Petit (2748m.) Cara Noroest vía Cerdá/Pokorsky 900m. V
Itinerari: Ernest Mallafré – Amitges 3,72 km 466m. Desnivell Temps total: 7,30 2ª via: Multiples obcions, Agulla del diable vies al mateix cami de vaixada del encantat gran, tambe es posible fer les vies de punta negra, estan al devant o esportiva a amitges ????
Roca caliente III pag. 228 609365206 telf. Miquel sanchez de Carros de Roc

7ª etapa:Dijous 14/7 Roca: Agulla Gran d´Amitges (2.665m.) cara Est, vía del Diedre 130 m. IV+. Tambe es pot fer:
Pic de Saboredo Occidental Punta Estasen (2,769m.) cara Sud Esperó Konyosti 200 m. V+
Itinerari: Amitges – Saboredo 4,79 km. 294m. Desnivell Temps total: 6,00 3ª via Hi ha moltes mes obcions, a la mateixa Agulla gran, i al costat. Combinar aquestes dues obcions comporta aproximacio entre les dues vies, pero en aquet ordre, seria part del cami cap a Saboredo . A destacar el capricho de l´agulla de la Segeta Roca caliente III pag. 258 i 278 tambe interesant la sageta 262 i 288 (es que en Amitges hay vias para dos semanas)

8ª etapa Divendres 15/7 Roca: Vies : Contrafort de la Turqueta, cara oest vía Taco-locao 115 m. V vía Carros de Ratafía 125m. 6A Pic de Saboredo Occidental, Punta Estasen (2769m.) Cara Nord vía Jocs Paralímpics 230m. V+ A1

Itinerari: Saboredo – Colomèrs 4,67 Km. 269 m. Desnivell Temps total 6,00 2ª via al gusto Roca caliente III pags. 146 a 160

9ª etapa: Dissabte 16/7 Roca: Agulles de les Mangades, Cara sur, vá El maravilloso mundo de los Pax 135m. 6B Petit Montardo cara Sud vía La Gran Diagonal 120m. 6A+
Itinerari: Colomers – Restanca 8,07 Km. 549m. Desnivell Temps total 6,30 h.
2ª via al gust hi ha vies de sobres a la zona de Restanca Roca caliente III pag. 55, plano vies a destacar sector Mare nostrum

diumenge, 3 de juliol del 2011

ESCALADA ALS GORROS DE MONTSERRAT


El dissabte, 2 de juliol, els membres de la SEAM van anar a escalar a Montserrat. Es va donar la coincidència que tres cordades del CEL coronaven les agulles més significatives de la zona de Gorros al mateix moment. Ascendirem a la Gorra Frigi, a la Magdalena Superior i a la Magdalena Inferior i feren el cim en el mateix moment sense haver-ho assajat. Aquell dia la zona de Gorros va parlar en lleidatà. Les cordades amb 12 escaladors van continuar grimpant per la conglomerada roca montserratina.